PETITA CRÒNICA DE LA SORTIDA A L'OLIVERA

El passat dia 6 de febrer la sortida a Vallbona de les Monges va ser de bon matí i, tots molt puntuals a un quart de vuit, l'autocar ja era gairebé ple. Es presentava un dia de fred, però… serè.
Tots ben abrigats i un xic endormiscats ens acomodàrem per a començar a fer camí. Benvingudes, copets a l'esquena. Ens esperava un bon dia. La primera parada tècnica va ser a la Panadella, segur que vos ho pensàveu, però... per a tots va ser una gran alegria. Era com retrobar aquells bars de carretera que ja no es troben. Totes les àrees d'autopista són iguals, amb els mateixos colors, les mateixes olors. En fi, jo escombrant cap a casa… i el flairar que no falti.
En anunciar la parada abans de sortir i llegir el full de ruta, tot van ser alegries. En el trajecte d'Alella fins a la Panadella ens va acompanyar una sortida de sol amb uns matisos de color impressionants, vermells, grocs, blaus, que ens va deixar bocabadats. Fins i tot els que van dormir un xic, també van gaudir de la paleta de colors que ens oferia el cel; era el nostre premi per matinar.
Realment la parada tècnica va valer la pena. Un bon cafè i el que calgués per a continuar la ruta.

Arribàrem a Vallbona a dos quarts d'onze. Ens quedava mitja hora per a començar a trepitjar les vinyes i en Pau, tècnic de vinyes, ja ens hi esperava.
Vam pujar tots a l'autocar, i ens començà a explicar les peripècies per a poder aconseguir fer bons vins. El vent començava a bufar fort i, arribant a les vinyes, les gorres i els mocadors van ser la nostra salvació.

En Pau, com si no fes gens de vent, ens explicava com es podaven les vinyes i per què experimentaven a l'hora de treballar: fer una quantitat important de producció de raïm per cep i aconseguir vins de qualitat com fan ells. Tots vam quedar bocabadats.
Ens encaminàrem cap al celler, que en aquest moment estan acabant de construir l'ampliació, i comprovàrem que són molt ben equipats, amb les últimes tecnologies

La visita al celler i el tast en acabar la visita anaren a càrrec d'en Carles, que és l'ànima i el director del projecte.

Al voltant del celler hi ha la residència per als treballadors amb disminució, una cuina fantàstica i tot voltat d'oliveres i vinyes, i al costat del poble.

Amb el tast de vins tots vam xalar. Començàrem pel Blanc del Serer, seguint per Missenyora i Agaliu. També vam tastar el primer vi negre que és en fase d'experimentació i, per acabar, el Vi Escumós, que no es pot anomenar cava perquè no és dins la DO Cava.

El dinar va ser al café del poble, a la sala del teatre, que em va recordar el Centre Moral dels anys seixanta a Alella. Ens van tractar fantàsticament.

La visita al monestir després de dinar, no va estar malament, però va ser multitudinària, quan havíem demanat que ens la fessin només per al nostre grup. Coses que passen... Però, així i tot, com que vam tenir temps de dinar tranquil·lament i acompanyar el dinar amb els vins que ens obsequiaren de l'Olivera, la visita no ens semblà tan malament.

Segurament, si no haguéssim dinat, hauria estat diferent. És allò que diem, “amb l'estómac ple o amb l'estómac buit” les coses canvien de matisos.

Doncs, ja ho veieu, vam ser unes trenta persones que destinàrem un dissabte a gaudir de la natura, aprendre de vins i terrers i fruir de la gastronomia

Vos espero a la propera.

Salut!

Rosa Vila